L’últim estiu al poble

A Catalunya l’estiu s’avisa amb l’anunci d’Estrella Damm, una cançó indie i un actor famós, o almenys solia ser així. Fa anys que la intensitat dels dies d’estiu es diferent, apagada, com quan sents la tele dels veïns. Aquest any però, l’estiu va arribar d’hora i amb força, potser per això tenia la sensació que serà l’últim estiu al poble.

Des del 14 de Juny que em vaig fer la maleta amb la poca roba d’estiu que tenia i els meus únics pantalons negres i vaig fer camí a l’aeroport de Rotterdam fins al 22 d’Agost que vaig tornar a Holanda, he estat a casa, al poble i de viatge, treballant i de vacances. He tingut temps per a tot, en aquests dos mesos:

Començant pel mes obvi, he pogut veure a la gent que m’estimo, he passejat els gossos, he anat a estiuejar en llocs preciosos, he esmorzat amb amics, he anat a concerts. D’altres que no en son tan obvies, he deixat anar amics i coneguts, m’he posat els pantalons negres dues vegades, m’he fet moltes fotos, he tornat a anar al gimnàs quan em venia de gust, he menjat tomàquets a mossegades.

Es clar que no es l’ultima vegada que faig cap d’aquestes coses, quan parlo de l’ultim estiu em refereixo a un fet poc tangible i que probablement estigui passant només en el meu cap. Cada cop em sento menys lligat a Cardedeu i la seva gent, i no tinc clar que sigui una cosa a revertir. Em fa por però, no sentir això mai mes, enlloc.

Es el primer dia d’escola, començo les classes d’holandès i a primera hora farem una redacció, “El meu estiu”. Com que no en se gaire, posaré que m’ho he passat molt bé.