Vacances

Baixo de la furgoneta amb un somriure tonto d’aquells que no pots controlar, al meu voltant els americans amb qui havia compartit el trajecte des de Venècia s’afanyen a descarregar les maletes, d’una mida exagerada per a les dues setmanes que han de passar d’¨euro-trip¨, i jo deixo anar el primer ‘adijo’ del meu viatge a Eslovènia.

Tornada

Baixant pel carrer gros on ens havia deixat el conductor ja puc veure les parets roses de l’església de santa maria, sonen les campanes de les 12 i, contrari al que presagiava l’app del temps, fa sol. Amb la jaqueta a la mà paro a la cafeteria aquella en què just un any abans era client habitual els matins de camí a la feina i hi demano un cafè amb gel, per emportar.

Enfilant el carrer de l’ajuntament i passant pel Ferdinand, un bar de còctels que solíem freqüentar, em dirigeixo a l’apartament que hem llogat durant un parell de dies amb en Thomas, la Queralt i la Silvia. Hi deixo la motxilla i la jaqueta i torno a baixar al carrer.

En Thomas també ha arribat a Ljubljana fa poca estona, ens trobem a la plaça de l’ajuntament i ens abracem. Ens vam veure a Brussel·les per la meva festa d’aniversari no fa tant, però crec que tornar a ser junts en aquesta ciutat li desperta tants records com a mi, i somriu de la mateixa manera en què no he parat de somriure des que he baixat de la furgoneta. Tenim gana i anem ràpid al Trubar, el bar amb el millor burek de Ljubljana i segons els rumors, el lloc preferit de Slavoj Zizek, tot i que nosaltres mai l’hem vist allà. Fem birra, cigarro i burek, i per a baixar-ho un cafè.

A prop de l’apartament hi ha una cafeteria molt petita, dos tamborets i una barra amb la màquina expresso. L’amo no parla massa anglès, però s’arregla amb l’eslovè i el castellà, i m’explica que va venir de Colòmbia fa 15 anys passant abans per Santiago de Xile. Al menú hi té cafe campesino i quan li pregunto per la recepta m’explica entusiasmat que es com el prenien a casa a Colòmbia i que encara que no sigui una beguda que es trobi normalment en un cafè volia tenir al menú alguna cosa que el portés allà. Li demano que me’n prepari un. Mentre el prepara li pregunto si ha tornat alguna vegada a Xile, em diu que mai n’ha tingut l’oportunitat o el temps, tot i que li agradaria, però que sí que va ser a Colòmbia fa poc, per una boda.

El cafè campesino és dolç i àcid, és una beguda com diu el nom, del camp, de les finques de cafè i les plantacions de sucre. Tot just quatre ingredients: el cafè normalment d’olla, però ell utilitza expresso, panela, aigua i el suc d’una llima.

De tornada amb en Thomas parlem mentre fem una birra al centre i esperem a la resta, que encara han d’arribar des de Madrid i Barcelona respectivament, i comentem un pensament que pesa sobre els nostres caps; som turistes en aquesta ciutat que va ser casa nostra. És una sensació estranya, conèixer els carrers de pam a pam i tot i això no conèixer als dependents i treballadors que potser fa un any saludaves cada dia, els petits canvis en les botigues i aparadors o les pintades que ja no hi són. La cambrera del bar ens pregunta si és la primera vegada que visitem Ljubljana, somriem i diem que no, que ja havíem vingut abans.

Se’ns uneixen un grup d’excompanys de feina i entre ells algun desconegut, que ens diu que ha sentit a parlar molt de nosaltres després que marxéssim. Entre birres i tabac parlem de l’Agència, de qui queda i de qui va marxar. La Kristy ens diu que d’aquí un més ella també marxa a Brussel·les, que li han fet una bona oferta i que ja ens hi veurem, quan arriba la seva parella no es torna a parlar del tema, no sé si deu ser tabú.

A nosaltres ens toca anar a recollir les nostres amigues, demà pujarem al castell i visitarem els ponts famosos, dinarem en algun lloc de menjar tradicional i segurament veiem el partit de futbol en un bar a prop del riu, acompanyats de la resta de turistes.

Recepta

Ingredients

1. 150 ml d’Aigua

2. 1 Tassa de cafè

3. 2 Cullerades soperes de Panela

4. 1 Llima

Preparacio

El primer pas és preparar un cafè, qualsevol preparació intensa servira, però s’hauran d’ajustar les proporcions d’aigua, per a aquesta recepta jo he utilitzat 40 ml de cafè de cafetera italiana, un torrat més aviat fosc.

La preparació és simple, dissol en l’aigua tèbia o calenta la Panela, un cop ben barrejat afegeix en una tassa el cafè, l’aigua de panela i el suc de mitja llima, s’hi pot afegir una branqueta de canyella.