L’estètica, tiktok i el cafè d’especialitat

Ahir vaig fer un tiktok fent-me un cafè. No sé ben bé perquè el vaig fer, suposo que d’entre tots els motius que pot tenir algú per a penjar un video, els meus no deuen ser massa particulars.

L’estètica, tiktok i el cafè d’especialitat

La Laila sempre em diu que n’he de fer perquè ha vist una influencer que es fa els cafès com jo, i les xarxes en van plenes de cafeteries d’especialitat fetes per a penjar una foto del teu flat white. No seré menys.

Siguin quins siguin els motius, exposar el cafè que prenem (i les tasses tan boniques que tenim), és només un pas natural en aquesta transformació global que ha patit el cafè. En aquestes cafeteries d’especialitat es consumeix acompanyat d’una història, un fil conductor que passa pel lloc d’origen, els productors i acaba en el barista que et serveix un cafè del qual saps fins i tot l’alçada i varietat dels arbres del cafetar. Així es crea una necessitat per a participar d’aquesta cadena d’esdeveniments que ha portat aquests grans de cafè a la teva taula. Fa falta més; més cafès, més gadgets, més varietats estranyes i processos més innovadors.

Dimarts passat llegia a un dissenyador per twitter explicar que la seva feina no és ser artista, deia que la seva feina era ser manipulador del mercat, enginyers culturals que creen il·lusions basades en una lluita per l’atenció, el desig, el control. Els últims anys els importadors i torradors de cafè han pres aquest rol en la indústria, el d’un dissenyador que manipula les històries del gra de cafè i del productor per igual fent servir-los per a disfressar de comerç just i sostenible la pulsió del consum.

És curiós (i no massa sorprenent) com aquell esforç per a desmercantilitzar el cafè, un bé que cotitza a wall street, ha portat justament al contrari. Amb els preus del cafè verd en nivells històrics em pregunto si els pagesos que han cultivat els grans que molen davant meu veuran alguna part dels 5 euros que pago pel doble expresso, suposo que el preu és una part més d’aquesta història. O potser faria el mateix gust per dos euros.