Cascara

Obro la porta i el barista em saluda immediatament amb un “what can I get you mate? Cascara?”

Assenteixo i m’assec a la taula del fons. Avui no hi és el gos que normalment descansa allà, però continua sent la millor taula del cafè i mentre apunto coses a l’agenda em porten la Cascara. No en demano massa sovint però dec ser l’únic que ho fa. Volia escriure aquests posts per parlar del cafè que m’agrada però millor començar pel principi, avui:

Closca, Cascara, Hashara o Qishr

El te de closca de cafè és, depenent de qui preguntis, una preparació recent o una recepta mil·lenària. Els Iemenites, que van rebre el cafè des d’Etiòpia, consumien d’aquest fruit principalment la polpa, que un cop fermentada i assecada utilitzaven per a fer una infusió amb gingebre, canyella. Una preparació que encara prenen a la zona.

Si saltem en el temps a principis dels 2000, mentre a la península aràbiga s’hi cuina una guerra, a El Salvador Aida Batlle s’està assentant com a productora de cafè. Amb els preus del cafè de consum en mínims històrics, aquesta productora comença a comercialitzar les closques de cafè, que fins el moment utilitzaven com a fertilitzant.

Avui en dia companyies com Starbucks fan servir la Cascara que va començar a comercialitzar Aida Batlle com a ingredient i el seu preu en sec pot arribar a superar el del cafè. Des de 2021 és completament legal a la Unió Europea.

Així el redescobriment d’aquest producte derivat de la planta del cafè, fa arribar a les cafeteries una beguda afruitada i floral però profunda, gairebé dolça per si mateixa amb un contingut en cafeïna semblant al del te verd.

M’acabo el tè, he aprofitat per penjar aquest post mentre estava assegut però comença a arribar gent i jo hauria de marxar a la feina.

Preparació

10g Cascara

300ml Aigua (90º C)

Infusionar entre 4 i 6 minuts